Ítaca

Més lluny, sempre molt més lluny,/ més lluny del demà que ara ja s'acosta

Arxivat a: Lluís Llach, El piano

La cançó Ítaca és una adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba del poema de Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, 29 d’abril de 1863 – Alexandria, 29 d’abril de 1933). Escoltem com Joan Baez en va versionar un fragment al Palau de la Música. 

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Comentaris

    Julià González i Mateos Gener 10, 2019 6:33 pm
    ....que mai se acabin las Ítacas, per poder sempre avançar.... !.
    Carme Figueras Puigventos Gener 10, 2019 5:54 am
    Es un clasic i puntal de la meva vida...

Nou comentari