Que la vida viu

I amb la mort a prop, l’amor endins i la pèrdua al cor somric sabent que hi soc

Aquells dies que els colors (es) tornen vius, ben vius. Aquells dies que el dia desperta clar, travessa núvols i tempestes mentre recorda que no fa tant que la boira i la foscor ho amarava tot: el paisatge, la casa i el cos. Aquells dies fa dies que duren, que la vida s’ha posat de cara. Ja hi era, ho sé. Sempre hi és.

La vida, sí, fa dies que l’escric, la crido, l’esmorzo, la canto, la nedo i l’abraço. La vida, sí, fa temps que l’estimo, la visc i la danso. I amb la mort a prop, l’amor endins i la pèrdua al cor somric sabent que hi soc, que hi ets, que hi som. Sabent que sí, que la vida viu.

Laura Garcia Jordan

*Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari