Indesinenter

Impenetrable, altíssim:/ va triar/ la gran vergonya mansa/ dels lladrucs

El poeta Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol del 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer del 1985. El recordem amb el seu poema Indesinenter.
 

Foto: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència / Wikimedia Commons

 

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

Raimon canta Indesinenter:

«Poeta em fa una mica de vergonya que me’n diguin perquè no sé si ho soc». Salvador Espriu explica per què prefereix que li diguin escriptor:

Salvador Espriu (1913-1985). Foto: Edicions 62

Nou comentari